Donar-se la mà en temps de coronavirus?

Xiques, i xic, del Club de Lectura de la Vicent Ventura. De moment no podrem trobar-nos a l'aula fins després de les vacances de pasqua i ja vorem... Totes les activitats previstes estan en suspens, però ningú ens impedeix llegir a casa i compartir al blog, ningú ens impedeix tocar-nos, caminar per la platja o pel bosc, abraçar-nos,... a través de la literatura. I això és el que anem a fer.

Dona'm la mà que anirem per la riba 

ben a la vora del mar 

bategant, 

tindrem la mida de totes les coses 

només en dir-nos que ens seguim amant. 

Les barques llunyes i les de la sorra 

prendran un aire fidel i discret, 

no ens miraran; 

miraran noves rutes 

amb l'esguard lent del copsador distret. 

Dona'm la mà i arrecera ta galta 

sobre el meu pit, i no temis ningú. 

I les palmeres ens donaran ombra. 

I les gavines sota el sol que lluu 

ens portaran la salabror que amara, 

a l'amor, tota cosa prop del mar: 

i jo, aleshores, besaré ta galta; 

i la besada ens durà el joc d'amar. 

Dona'm la mà que anirem per la riba 

ben a la vora del mar 

bategant; 

tindrem la mida de totes les coses 

només en dir-nos que ens seguim amant. 

( Joan Salvat Papasseit; Del llibre L'irradiador del port i les gavines)